Com bona part dels estudiants de doctorat (o candidats a doctor per alguns acadèmics tiquis-miquis) en l’àmbit de les ciències “experimentals o empíriques”, desenvolupo la meva investigació gràcies a les beques. En el meu cas concret, una beca FPI del MICINN es la que em finança la investigació, pròpiament dita, i em dóna un petit sou. A més a més, també m’ofereix la possibilitat de realitzar una estança a l’estranger per tal de completar la meva formació. Això es fa mitjançant unes beques que normalment es convoquen anualment, anomenades “becas para estàncias breves FPI” i que en principi t’haurien d’ajudar a costejar el viatge: despeses de transport, equiparació de l’increment de vida, taxes de visat, etc. Tot molt bonic, molt idíl·lic, quasi perfecte… però no.
Tot va començar el setembre de 2013. Jo ja feia alguns mesos que m’havia posat en contacte amb el que seria el meu futur investigador responsable a Austràlia, havia fet tots els tràmits per concorre en els Endeavour Awards i encara faltaven 3 mesos perquè sàpigues si em donaven, o no, l’esperat premi. Va ser a mitjans de setembre quan es va obrir la convocatòria de beques per estances breus dels FPI del ministeri i les meves jefas em van recomanar demanar-la perquè tindria més opcions (un altre cop més paperassa, més emails, més instancies i cues als registres administratius!). Un cop fet tot i entregat només em va quedar esperar.
A finals d’octubre va sortir la resolució (rarament aquest cop havien anat ràpids) i per sorpresa meva m’havien concedit una de les beques, per una quantia de 4.800€. Tot i que poden semblar molts diners en realitat no ho son, ja que si tens en compte el preu del bitllet, l’increment del cost de vida, haver de pagar un allotjament (molt car!) i una assegurança medica, al final has de posar diners de la teva butxaca; però és més que res.
Un mes després va vindre la gran noticia, em concedien una Endeavour, i amb ella un dilema: seran compatibles les beques? Aquí va començar un intercanvi de correus, trucades a Madrid, instancies al ministeri i requeriments de més informació, que va durar 5 mesos. Ahir em van enviar un correu dient-me que avui tindria nova documentació a la meva carpeta virtual del ministeri. Un sol full, tres paràgrafs, moltes oracions inacabables, pocs punts i comes i tot per dir-me, al final de tot, ben lluny i amagadet, que les beques no son compatibles perquè hi ha solapament de dates i que els 4.800€ per a ells (suposo que per a coses més importants com pagar cotxes oficials, subvencionar els gintònics del congres i tal); i a sobre haig de fer més paperassa per informar-los que estaré absent temporalment del meu centre de treball perquè vaig a fer l’estança breu que ells no volen finançar (ole tu!). Així que em toca fer més instancies i més cues…