En ruta (2): el desastre!

Tercer dia (23/01/15): L’hem liat parda

Ens despertem ben d’hora al matí i després d’esmorzar i dutxar-nos comprovem l’estat de la furgo: no hi han pèrdues d’oli ni de refrigerant (fiuuu!). Així doncs, ens tornem a carregar de valor i tornem a fer carretera.

El matí es presenta tranquil, amb sol i una temperatura agradable (ni molta calor ni gens de fred). Al cap de pocs quilometres canviem d’estat, deixem la nostra Austràlia del Sud (o Meridional) i entrem a Victoria. Les diferències són evidents, els paisatges secs i de vegetació arbustiva de l’estat on havíem estat vivint, ara deixen pas a una vegetació molt més exuberant: arbres molt alts, falgueres tan altes com una persona, lianes penjant aquí i allà i un sota bosc dens (en certa manera ens recorda la Nova Zelanda que havíem visitat feia dos anys).

Tan bon punt canviem d’estat comencem la mítica Great Ocean Road, que ens ha de portar fins a Melbourne (tot i que oficialment aquesta no comença fins a Warrnambool). Durant els primers 100 quilometres hem de travessar una reserva de Rain Forests, els quals no ens deixen veure ni la costa ni cap població, però no es cap problema ja que per si sols ja val la pena visitar-los. Passades unes hores i ja al migdia arribem a Warrnambool, la ciutat que marca el punt inicial i/o final de la Great Ocean Road. És una ciutat amb pocs habitants (una mica més de 30.000) i situada a uns 180km de Mount Gambier. Decidim parar a posar benzina, fer un mos i començar la ruta fins als 12 Apòstols, però la mala sort ens acompanya. Just quan hem acabat d’omplir el dipòsit ens adonem que perdem oli i refrigerant (pu** furgoneta!). Durant una estona discutim si continuar la ruta i veure que passa o si buscar un mecànic i a veure que ens diu. Decidim buscar un mecànic (ara, sabent tot el que va passar crec que hauria estat millor seguir la nostre ruta…).

Després d’una hora preguntant a tots el mecànics del poble i escoltar sempre la mateixa resposta: “ara ho tenim tot ple, t’ho podem mirar divendres de la setmana vinent”; ens donem per vençuts i decidim anar a menjar a un fast-food que hi ha a tocar de la carretera principal. De casualitat descobrim un taller mecànic petit que el porten pare i fill, on ens diuen que cap problema que se’l miren en un moment i ens diuen quelcom. Diagnòstic: una de les dues juntes de plàstic de la transmissió ha desaparegut, l’altre està en procés de ser polsim i tenim la coberta del davant del motor inundada d’oli. Ens diuen que ho poden arreglar, però que han de demanar les peces a Melbourne i donat que és un long-weekend, fins dimecres no les tindran. També ens diuen que ens podem arriscar, que ens carreguem de líquid refrigerant i ampolles d’oli i anem fent. Al final decidim arreglar la furgo, perdrem 5 dies aquí però podrem continuar.

Però ara el problema serà trobar on passar aquests dies. Per desgracia nostre és un long-weekend i sembla ser que estem en un poble que és un gran destí pels propis aussies. Tres càmpings on anem a preguntar ens diuen que estan plens fins el dilluns i al quart càmping els preus són tan cars que sortim corrents. Per sort, descobrim que a l’hostal per motxillers del poble es pot fer nit a bon preu, així que decidim anar-hi. Per uns $10 per persona i dia ens deixen aparcar la furgo al patí (on dormirem), fer servir totes les instal·lacions (lavabos, cuina i sala social) i tindrem internet gratis; per aquest preu és el millor que em vist! Ja es tard i decidim fer una petita volta pels voltants, sopem d’hora i anem a la sala social a fer unes cerveses i a conèixer alguns dels seus hostes.

RoadTrip_IMGP1721

Quart i cinquè dia (24 – 25 /01/15): Encallats a Warrnambool

No hi han ganes de despertar-se d’hora, la veritat es que tenim poques coses a fer i molt temps per endavant. Els propers dos dies els passarem tranquil·lament, dormint molt, recorrent el poble marítim de Warrnambool i poca cosa més.

RoadTrip_IMGP1731

Warrnambool no és un mal lloc, però hi han poques coses a fer. La primera impressió que hom pot tindre d’aquest poble és que només és un lloc de pas a l’inici (o final) de la Great Ocean Road; però a l’apartar-se de la carretera principal sorgeix un poble petit però amb cert encant. Com tota població australiana té el seu centre de negocis, tendes i restaurants de fàstic-food, però en aquest cas és un sol carrer, molt diferent als que havíem vist a Adelaide, Sydney o, fins i tot, Alice Springs. La part amb millors vistes és, sens dubte, la zona costera, amb unes extenses platges d’aigües clares i sorra blanca. Un altre punt d’interès és un parc que hi ha entre una de les platges, el riu (on es situa el nostre hostal) i l’estació de trens. Aquí hi habiten milers de conills, moltes aus i algun que altre cangur.

RoadTrip_IMGP1751

RoadTrip_IMGP1755  RoadTrip_IMGP1734

RoadTrip_IMGP1727

Donat que és temporada alta i aquest cap de setmana hi han les celebracions del dia d’Austràlia, el poble s’ha engalonat per l’ocasió. Hi han mercats a l’aire lliure, una fireta d’atraccions i molta gent pels carrers. L’ambient és agradable i el poble està bé, però estem començant a pensar que perdrem massa temps aquí encallats i que hi hauran coses que no podrem fer. Hem de buscar una alternativa i ara per ara l’opció més viable passa cada matí per l’estació de trens…

RoadTrip_IMGP1717

En ruta (1): Comencem!

El pla és senzill, visitar tot el que puguem i arribar tant lluny com ens sigui possible. Intentarem viatjar a tot arreu amb la furgo, intentant reduir els costos tan com ens sigui possible: no utilitzar carreteres/pons/túnels de peatge, intentar anar a càmpings econòmics, fer free-camping o fer nit als campgrounds que hi han als parcs naturals, omplir el dipòsit (i l’ampolla) de combustible en benzineres de ciutats poblades, menjarem coses que van dintre de llaunes i comprarem als mercats locals dels pobles que ens creuem. Però estem de viatge, així que de tant en tant pararem en hostals per dormir en llits de veritat i lavabos que no siguin un forat a terra, farem cerveses en pubs (de fet només el Guillem les farà) i pararem a menjar en restaurants (no molt cars!). La nostra ruta serà, o hauria de ser:

  • sortida des d’Adelaide en direcció a Melbourne per la Great Ocean Road [uns 3 dies]
  • uns dies a Melbourne [2 dies]
  • de Melbourne a Sydney per visitar les Blue Montains [uns 2 dies i mig]
  • de Sydney a Brisbane per la Pacific Road [uns 3 dies]
  • un dia ben llarg – o dos – a Brisbane [uns 2 dies]
  • de Brisbane a Cairns (o a prop, no ens cal arribar-hi) [uns 3 dies]
  • a Cairns – o algun altre poble més a prop – descobrir la Gran Barrera de Corall [1 dia]
  • tornada cap a Adelaide per l’interior [uns 3 dies]

RoadTrip_IMGP1703

Primer dia (21/01/15): d’Adelaia a Coorong Park fent nit a Parnka Point

El primer dia va ser curt, pocs quilometres i masses coses per fer. Abans de poder-nos posar en ruta encara havíem d’acabar de buidar el pis, netejar-lo, vendre objectes que no podíem portar amb nosaltres i que no volíem deixar enrere, portar trastos a la furgoneta, anar a portar les claus del pis a la immobiliària, deixar unes maletes a casa d’en Ramon i la Lorena i fer el primer mate de la meva vida. Al final, vam acabar sortint d’Adelaide passades les 5 de la tarda.

Una hora i mitja després, ja havíem recorregut uns 100km i arribàvem al nostre primer destí: Coorong National Park. És un parc natural que engloba tot de llacs salats al llarg de 130km de la costa d’Austràlia del Sud. Nosaltres ens vam parar a fer nit a Parnka Point, un dels pocs campsites accessibles per vehicles amb tracció a dues rodes. Tot i que no era el primer cop que faríem nit a la furgo, si que era el primer cop que anàvem tan carregats i havíem de preparar un mini-campament: aparcar la furgo en sentit contrari al vent, muntar per primer cop la pèrgola/vela per cobrir-nos del sol, muntar la tenda que ens serviria de vestuari/dutxa/lavabo i re-col·locar les motxilles, caixes i neveres per tal de poder dormir al llit.

Com sempre en aquest país, la nit va ser tranquil·la, amb molts animals corrents amunt i avall i un cel nocturn impressionant. Tot i el vent que es va aixecar, vam triar un bon lloc i a dintre la furgo hi vam passar bona nit.

RoadTrip_IMGP1693 RoadTrip_IMGP1698 RoadTrip_IMGP1702

Segon dia (22/01/15): De Coorong Park a Mount Gambier

Primera nit superada! A la furgo hi hem dormit molt bé, canviar les fustes que anteriorment subjectaven el matalàs, per un llit de veritat amb un somier com cal ha resultat molt útil! No hem dormit en un hotel, però amb el nostre lavabo portàtil i la dutxa solar no ens falta de res.

Les preses dels últims dies i la multitud de coses que vam haver de fer els dies previs, ens han passat factura i ens agafem un matí molt tranquil, tant tranquil que acabem posant-nos en marxa a les 11 del matí. Però abans de fer camí toca descobrir el lloc on hem fet nit, però aquest cop amb llum natural. Estem molt a prop d’un llac salat, envoltats de vegetació arbustiva baixeta. De bon matí totes les aus s’han posat en marxa i, bona part d’elles, desfilen cap al llac a provar sort amb la pesca. Una parella d’emús passen molt a prop nostre, però sembla que no som del seu interès.

El nostre pròxim destí es el poble/ciutat de Warrnambool a l’estat de Victoria i és al poble que marca l’inici/final de la Great Ocean Road. En principi no queda excessivament lluny, a uns 400 quilometres de la nostre posició, però ens volem agafar aquest primer dia amb tranquil·litat, anar parant allà on vulguem i no corre gaire per tal d’economitzar combustible.

Els pobles que ens anem trobant pel camí són molt similars, no tenen un gran interès turístic i la seva gent sembla que visquin o del camp o d’alguna fabrica remota. Per contra, els paisatges que ens anem trobant són increïbles i no podem estar-nos de parar massa sovint.

A la tarda, i quan ja portem uns 180 quilometres recorreguts, l’indicador de temperatura del vehicle comença a pujar bruscament i comença a sortir fum blanc del motor. PANIC! Per sort, estàvem a travessant un poble i ens podem parar en un lloc segur. Al sortir de la furgo i aixecar els seients per mirar-nos el motor ens adonem que hem perdut tot el líquid refrigerant. Merda. Esperem una estona i posem una mica d’aigua per refrigerar el radiador i intentar esbrinar on coi hi ha la fuita. Sembla que no perd per enlloc ara. Omplim tot el dipòsit d’aigua, comprovem que el nivell d’oli sigui el correcte, creuem els dits i tornem a encendre el motor. Sembla que tot torna a funcionar. Decidim continuar conduint a veure que passa.

Uns 70 quilometres més enllà arribem a un altre poble, la furgo no ha tornat a donar cap problema, però hem perdut un parell d’hores amb l’escalfada de motor. Decidim fer nit allà mateix, el poble és diu Mount Gambier (a uns 250 quilometres de la nostre posició inicial d’aquell matí), no sembla res de l’altre món (un dia més tard descobrirem que és famós per un antic volcà i per un llac d’aigua blava molt profund), però trobem un càmping a bon preu.

Totes les fotografies del viatge al album de Flickr

71/19 South Terrace

Fins fa uns dies ens podríeu haver trobat vivint a l’apartament 71 del número 19 de South Terrace d’Adelaide. Però ja no. És un pis molt petit, amb una cuina minúscula, un lavabo petit i vell, un dormitori, un menjador i una moqueta gris horrible.
image

image

El dia 21 de gener el vam abandonar. No perquè ja no el volguéssim o ens traslladem, simplement la nostra estada a Austràlia arriba a la seva fi. Encara ens queda un mes per aquestes terres, però ja no viurem a Adelaida, viurem a la nostra furgoneta a cap lloc en concret.
image

image

image
Adéu-siau a les factures de la llum, de l’aigua i del lloguer. Hola a les factures de combustible, campings, parcs nacionals i tallers mecànics. Ens despedim d’una ciutat que al principi ens va captivar, després ens va avorrir i, finalment, ens va enamorar.

Cap d’any a Sydney i alguns dies més (Part 2)

Tercer dia

El dia va començar una mica torçat, amb la Sílvia trobant-se malament. Així que vam acabar fent la “típica” visita turística a l’hospital. Com era d’esperar (i per sort) no va ser res greu i al migdia vam poder tornar a fer el “guiri” per Sydney, però amb calma.

Ja que l’hospital esta molt a prop dels jardins botànics, vam anar-los a visitar i, de passada, apropar-nos a Macquarie’s Chair el lloc des d’on volíem veure els focs artificials. Com a tota la ciutat (i en general, a tot el país), les distancies són llargues i els espais són enormes. Els jardins botànics ocupen la zona que originalment la primera colònia va destinar a la producció de menjar (l’hort). És un lloc molt ampli, amb moltes especies vegetals del continent i moltes àrees de gespa perquè la gent hi faci el pícnic, s’estirin a prendre el sol o simplement sí passegin. És molt diferent a com nosaltres plantegem al jardins botànics a Catalunya. Les vistes des dels jardins són de “postal”, amb panoràmiques de l’Opera House i el pont. Vam continuar caminant fins a Macquarie’s Chair, el lloc des d’on volíem veure els focs. Les vistes del port i del pont són bones si no tens un arbre que et tapi, cosa difícil, però vam trobar un parell de llocs des d’on es tenien bones vistes; insensats de nosaltres, ens vam pensar que tindríem alguna oportunitat de posar-nos en algun d’aquells llocs.

SydneyTrip_IMGP1525

SydneyTrip_IMGP1527

Per acabar el dia, ens vam dirigir a Circula Quay per tal de visitar “The Rocks”, ja que el dia abans tampoc vam veure molta cosa, i tornar fins a Darling Harbour a peu rodejant tots els ports. La passejada ens la vam agafar amb molta calma i unes 2-3 hores després ja estàvem a l’hotel. Per matar, definitivament, el dia ens vam anar a donar una volta nocturna a un mini parc aquàtic per nens (si, dos persones adultes van anar a jugar amb aigua enmig d’una plaça).

SydneyTrip_IMGP1532

SydneyTrip_IMGP1540

Quart dia

Vam començar el dia fent una visita que teníem pensat fer el dia abans, però que el nostre pas per l’hospital no ens va permetre: anar al Sydney Tower Eye, des d’on es poden veure les millor vistes de la ciutat – o això és el que diuen. Aquest és l’edifici més alt de la ciutat, te forma d’agulla i la última planta és un mirador amb vistes a tot Sydney. L’entrada val uns $26 per persona, però si la compres per internet el dia abans i per entrar entre les 9 i les 11 del matí, val uns $18. Tot i que es cert que des del mirador es pot observar una panoràmica de 360º de la ciutat, per nosaltres té certs desavantatges: els principals elements arquitectònics de Sydney queden tapats per altres edificis, està molt massificat (d’acord, aquesta era d’esperar), és car, t’obliguen a veure una cutre pel·lícula en 4D dolentíssima i et fan fotos souvenir de les quals no et pots lliurar de fer-te (per sort, de comprar-les si). Per tant, el nostre consell és no anar-hi, no val la pena.

SydneyTrip_IMGP1552

SydneyTrip_IMGP1543

SydneyTrip_IMGP1551

Quan vam sortir de la trampa per turistes ja era l’hora de dinar i vam baixar fins a Circular Quay a menjar, ja que a les 2.15pm volíem fer un mini-creuer de dues hores per tota la badia. Vam acabar anant a un petit local d’entrepans a The Rocks, on gratament vam descobrir les millors burguers i wraps que hem tastat en aquest país.

Tot i que el sistema de ferris funciona molt bé com a transport públic, amb preus acceptables, parades suficients i temps d’espera raonables, vam decidir fer un dels creuers d’unes poques hores que algunes empreses privades fan; ja que tot i ser més cars, van més lents i s’apropen més a certs punts d’interès. Durant poc més de dues hores, vam recorre bona part de la badia de Sydney en un vaixell emmoquetat de d’alt a baix i decorat de forma, diguem-ne, curiosa.

SydneyTrip_IMGP1566

SydneyTrip_IMGP1572

SydneyTrip_IMGP1585

Per acabar el dia ens vam decidir a fer una mica de ruta per l’interior de la ciutat. Vam començar a Hyde Park, un parc petit i amb terres de granit, tancat per edificis alts que impedeixen la seva expansió. A continuació vam baixar per William Street fins a King Cross. És una passejada d’uns 20 minuts per un carrer que fa uns anys deuria ser molt comercial, però que un canvi en la planificació d’usos de la ciutat l’ha convertit en un immens corredor de locals tancats i d’allotjaments econòmics per a “motxilleros”. Arribats a King Cross vam desviar-nos i vam continuar per Victoria Street, un carrer amb més vida que l’anterior però molt orientat a l’oci nocturn. És un carrer de bars i discoteques com el de qualsevol altre ciutat del món, sense un encant especial però tampoc res que et fes sortir corren.

SydneyTrip_IMGP1605

SydneyTrip_IMGP1607

SydneyTrip_IMGP1619

SydneyTrip_IMGP1621

A mig camí vam topar-nos amb un restaurant de tapes espanyol i haguéssim passat de llarg si no fos que vam veure que venien cervesa Estrella Damm i després de molts mesos sense beure’n vam decidir quedar-nos-hi. Mala decisió. Com poc després descobriríem revisant les opinions d’aquest local a TripAdvisor, el servei era terrible (la cambrera era una professional de fer mala cara), eren molt lents servint (1/2 perquè ens portessin una cervesa quan estàvem sols al local) i el menjar no era res de l’altre món (ens van obligar a comprar menjar per seure a la terrassa). Finalment i després d’una cervesa frustrada, vam girar per Oxford Street fins tornar a Hyde Park. Aquest carrer és, per excel·lència el lloc gai de la ciutat, amb locals gay friendly per tot arreu, arc iris pintats en moltes façanes i tendes destinades a un públic molt concret. Sens dubte, el barri amb més personalitat de la ciutat. Arribats altre cop a Hyde Park vam descansar una estona de la caminada, ja que estàvem rebentats. Volíem veure la ciutat de nit, així que vam tornar a Sydney Harbour mentre s’anava fent fosc. Per matar l’estona i descansar, vam tornar a The Rocks a buscar un lloc per menjar. Vam acabar a un restaurant italià, on tots els treballadors eren italians, i vam menjar unes pizzes boníssimes. Després de recuperar forces, vam poder gaudir de la badia de nit, vam fer fotografia nocturna, i cap a l’hotel que ja la Sílvia no s’aguantava els pets.

SydneyTrip_IMGP1622

SydneyTrip_IMGP1623

SydneyTrip_IMGP1629Cinquè dia (Cap d’any)

Teníem el dia molt planificat de cara a anar a veure els focs artificials. Vam començar el matí anant a Paddy’s Market: es tracta d’un mercat/centre comercial on tots els venedors son asiàtics. La planta baixa sembla un “mercadillo” ja que està ple de paradetes, la majoria de les quals venen souvenirs molt baratos. Vam trobar la típica gorra d’Australià molt econòmic, o com li diem nosaltres, de “Cocodrilo Dundee”, i vaig aprofitar per firar-me. Les plantes superiors són més semblants a un centre comercial, ja que en comptes de paradetes eren botigues. Aprofitant que érem a prop, vam visitar Chinatown (sembla que totes les ciutats importants tenen un Chinatown), i vam enfilar de nou al Hospital de Sydney, on la Sílvia havia de fer una visita ràpida de revisió.

SydneyTrip_IMGP1648

SydneyTrip_IMGP1650

Abans d’arribar al Hospital, vam comprar uns entrepans (dinar i sopar) de cara a afrontar les hores d’espera fins al moment dels focs. La visita va ser ràpida, i com que volíem arribar ben d’hora a Macquarie’s Chair (eren les 12 del migdia), vam començar a fer via. Volíem fer drecera pels jardins botànics, però els accessos al punt de visió dels focs estaven tancats. Vam donar una volta increïblement absurda per trobar l’entrada al lloc, i quan la vam trobar, vam fer una cua de més d’una hora per entrar. La cua era interminable, i hi havia gent preparadíssima (taules de càmping, cadires, maletes amb rodes plenes fins a dalt de menjar) i gent que portava només la cartera. Per fi vam aconseguir arribar a l’entrada: tot i que l’entrada era gratuïta, s’havia de fer una donació obligatòria (contradicció màxima) d’una gold coin (1 o 2 dòlars), i ens van registrar les maletes.

SydneyTrip_IMGP1653

Un cop a dins, encara al·lucinem. Més de 10 paradetes de menjar, interminables files de lavabos portàtils, fons d’aigua gratuïta, i la cirereta del pastís, un remolc amb caixers automàtics. Tots els llocs on hi havia visió directe i perfecte de l’Opera House i el pont, a rebentar de gent. Grups d’amics jugant a cartes per passar l’estona; parelles de gent gran llegint; noies prenent el sol en bikini; famílies jugant al parc. Anar a veure els focs, per als Australians era un autèntic dia de vacances, de relax, de passar el dia, de fer un pícnic, fins al punt que hi havia gent situada a llocs on no hi havia gens d’angle de visió. Vam decidir situar-nos en un lloc petit al costat d’un arbre, a una zona concorreguda; al cap d’una hora, estàvem incomodíssims i vam decidir traslladar-nos a una zona àmplia, a la gespa, on la visió era semblant, però almenys podem estirar-nos i no estar com sardines.

SydneyTrip_IMGP1655

A partir de les 6 de la tarda, cada hora aproximadament, feien algun tipus d’espectacle a la badia: una exhibició àrea, una aquàtica. A les 9 del vespre, hi havia uns focs artificials “familiars” previs als grans focs. Van durar uns 8 minuts, i sortien de petites illes que hi ha a la badia (no del ponts ni de la Opera House). Ens va sorprendre que després d’aquests focs, molta gent va marxar (aprox 1/3 dels que érem allà). No vam entendre com podia ser que després de hores i hores d’espera, només fossin per veure els focs de les 9. Vam aprofitar els forats per recol·locar-nos a un lloc millor, i així aprofitar per estirar les cames. Quan es va fer fosc, van aparèixer els animals nocturns del parc: uns ratpenats enormes i pòssums. Mitja horeta abans de les 12, vam decidir buscar millor lloc per veure els focs, així que després d’una última incursió al lavabo, vam estar mirant diferents llocs fins que ens vam decidir per un. Vam veure els focs com vam poder (espectaculars), i després va venir la última aventura: tornar a l’hotel. Així que tots ens massa vam sortir per la zona acordonada, que anava des dels jardins fins a Hyde Park. Un recorregut que normalment es de 30 minuts caminant, vam tardar uns 45min. Com que el parc ens quedava a 15 minuts caminant de l’hotel, i després de nou hores, teníem el cul quadrat i vam decidir fer els 15 minuts caminant. Un cop a l’hotel, vam fer les maletes i ens vam preparar per tornar el dia següent a Adelaide: el vol sortia a les 9:30h del matí, així que aquell dia l’únic que vam fer a Sydney va ser anar al aeroport.

SydneyTrip_IMGP1688

Videoblog

Per primer cop, hem fet un cutre-video de la nostra volta per Sydney. No ens tingueu en compte que siguem poc fotogènics, que no sapiguem parlar a càmera, que diguem tacos, que tinguem parkinson al gravar… (depèn de com t’ho miris hauria sigut millor no gravar res). Us el deixem a continuació, esperem que no us desagradi molt!

Cap d’any a Sydney i alguns dies més (Part 1)

Cada cap d’any a la tele ensenyen com altres països han acabat i començat l’any abans de fer els típics programes especials de cap d’any i les posteriors campanades. Sempre (però sempre) ensenyen els focs artificials de Sydney, tot argumentant que són dels més espectaculars que hi han i que és el primer país que entra al nou any (fals! Nova Zelanda hi arriba abans!). El 2012 la Sílvia i jo vam anar a passar el cap d’any a Londres i el 2013 ens vam quedar amb les ganes d’anar a un altre país a celebrar-ho, ja que això de menjar-se el raïm a les 12 de la nit està bé però volem provar altres maneres, però la economia no ho va permetre. Des de que va començar a sorgir la possibilitat de marxar cap a Austràlia, a mi se’m va ficar al cap que jo volia passar el cap d’any a Sydney i veure els condemnats focs artificials. Així que tan bon punt vam arribar i em vaig assabentar del període de vacances d’estiu (cosa que vaig fer a la reunió del dia abans de començar a treballar), ja vàrem començar a buscar hotels i bitllets d’avió.

SydneyTrip_IMGP1525

Primer dia

El dissabte 27 de desembre ens vam despertar d’hora per anar a l’aeroport i agafar el vol de les 11:40 de Tiger Airways cap a Sydney, el problema va ser que l’avio es va retardar i ens vam haver d’esperar més de 2 hores. Cap allà les 5 i mitja de la tarda ja estàvem a Sydney buscant el nostre hotel. El transport públic d’Adelaide no es gaire bo, però el de Sydney és pitjor. La principal diferència recau en el preu dels bitllets. Mentre que a Adelaide hi ha un sistema tarifari integrat, a Sydney no i cada mitjà de transport depèn d’una empresa diferent i té uns preus diferents. Es cert que hi ha una targeta de transport que intenta unificar la tarifa i el sistema de pagament, però no sembla molt efectiva. Per que us feu una idea dels preus, el tren que enllaça les terminals de vols domèstics i internacionals de l’aeroport s’ha de pagar i val $5, per anar de l’aeroport a l’estació central de trens (un recorregut de 10 minuts) el bitllet senzill de només anada ja val una mica més de $15 i si, com va ser el nostre cas, has d’agafar un altre transport et toca pagar més.

En fi, vam aconseguir sortir de l’aeroport, pagar tots els bitllets de tren i trobar la zona on hi havia el nostre hotel: Darling Harbour. Aquesta és una zona “guai” de la ciutat, però també està descrita com a vulgar (“hortera”) per una famosa guia de viatges. Per que us feu una idea, els que sigueu de Barcelona us heu d’imaginar una espècie de Port Olímpic amb molts restaurant, pubs, cinemes, queviures 24h, tendes de roba (de dubtosa qualitat), un museu marítim enorme i molta gent, especialment turistes i gent jove; és a dir, que la zona és hortera, però després d’haver passat més de 5 mesos vivint en una ciutat on a les 7 de la tarda ja esta tot tancat i només tens dos opcions: anar a casa o anar a beure cervesa al pub, sobte i agrada veure que hi ha vida humana pels carrers quan cau el sol!

L’hotel no era gran cosa, però complia les nostres expectatives: era econòmic, estava relativament a prop del centre i disposava de cuina compartida (la millor manera de reduir despeses). Tal com vam tindre la clau de l’habitació, vam pujar-hi, vam desempaquetar les motxilles, visita ràpida al lavabo i cap al carrer a conèixer el barri. Ja eren les 7 de la tarda quan vam baixar al carrer, i vam decidir anar a donar una volta pels carrers més interiors fins arribar al port/badia. La primera cosa que ens vam donar compte és que, a diferència d’Adelaide, a Sydney els carrer van fent moltes pujades i baixades (amb desnivells considerables entre carrers contigus) i els edificis són més alts i amb una predominança del totxo com a element de construcció i decoració pels habitatges.

Al cap d’una hora de recorre carrers interiors vam arribar a Darling Harbour. Com ja he dit, és un lloc molt turístic i orientat al oci nocturn, però a nosaltres ja ens va estar bé per aquella primera nit. Tot caminant mentre observàvem els vaixells, les persones i, en definitiva, el lloc en si mateix, vam arribar a un centre comercial amb un food-court encara obert, així que vam decidir quedar-nos a menjar uns entrepans allà mateix. Al acabar de sopar, vam decidir arribar fins a l’altre extrem del port i tornar a la nostre habitació, travessant el port per un pont que el creua i va a morir al carrer de l’hotel. Però ens va cridar l’atenció que hi havia molta gent (moltíssima) asseguda al voltant de tot el harbour mirant cap a una illa de fusta just al mig del port. Com que ens vam imaginar que devia ser quelcom, vam buscar un lloc per seure amb bones vistes al port mentre buscàvem a internet que havia de passar. Com era d’esperar, era una castell de focs previ al cap d’any (la cosa més normal del món). 8 minuts després els focs van acabar i tothom va començar a marxar, així que nosaltres vam acabar de donar la nostre volta i vam tornar a la calorosa habitació de l’hotel.

Segon dia

Després d’esmorzar el que havíem comprat al supermercat que hi havia a prop de l’hotel, ens vam dirigir cap a una de les zones més emblemàtics de la ciutat, a Circular Quay, des d’on es pot accedir tant al pont com a l’Opera House i agafar un dels ferris que porten, entre d’altres, a Bondi Beach. Per anar-hi des del nostre hotel s’ha de creuar bona part del centre i vam decidir fer camí per Martin Place, que si bé és un lloc molt transitat i conegut, fa unes setmanes és va fer tristament conegut en produir-se un atemptat quan un individu sol va entrar en una cafeteria i, després de retindré a clients i treballadors durant més de 19h, va acabar matant a dos persones. Era diumenge al matí i, per tant, no hi havia tota la gent d’un dia entre setmana i només uns quants turistes i curiosos vam passar per allà. Actualment, al carrer hi destaca una carpa blanca on moltes persones han anat dipositant rams de flors i altres objectes en record de les persones assassinades i la cafeteria on es van produir el fets esta tancada i barrada amb taulells de fusta. Com bona part dels carrers de Sydney aquest fa pujada, però no si pot circular amb cotxe, te edificis molt alts (principalment d’oficines) i el marbre predomina a les parets i al terra. Vam seguir el nostre camí per Macquarie Street fins arribar als peus de l’Opera House.

SydneyTrip_IMGP1457

SydneyTrip_IMGP1458

Tal i com sempre es veu en fotografies i vídeos, l’Opera House és un edifici enorme, amb unes formes impressionants i un color blanc que destaca sobre qualsevol altre color de l’horitzó, però veure-la en viu millora, i molt, la perspectiva d’aquest edifici. Tot i que es pot visitar per dintre, previ pagament d’un tur guiat, nosaltres vam optar per dedicar-nos a descobrir tot l’exterior de l’edifici i únicament la part interior on si pot passar sense pagar entrada. Vam començar per passejar-nos per la plaça on s’ubiquen les diferents estructures blanques de l’Opera House. Algunes persones diuen que s’assemblen a petxines posades una al damunt de l’altre, altres diuen que tot l’edifici sembla una orgia de tortugues i, segons la interpretació del propi arquitecta, les famoses parets blanques corbades són segments d’una esfera perfecte. Que cadascú vegi el que hi vulgui veure…

SydneyTrip_IMGP1485

Després de refugiar-nos de la calor al vestíbul de l’Opera House i de visitar els seus lavabos (aquests també són de dissenys) vam donar la volta complerta a l’edifici, per la part inferior, entre la base (parets molt altes d’un color bru-taronja) i la línia d’aigua del port. Les vistes des de baix de l’edifici també tenen la seva gràcia i la panoràmica del pont i del Harbour en general valen molt la pena.

SydneyTrip_IMGP1469

SydneyTrip_IMGP1481

SydneyTrip_IMGP1482

Al migdia, després d’endrapar uns entrepans de qualitat dubtosa però de contingut generós, ens vam dirigir al pont de Sydney, tot passant per The Rocks. Aquest és un barri situat sota i al voltant del pont, el qual conserva edificacions antigues. Realment els edificis d’aquesta zona són molt diferents de la resta de la ciutat, donant la sensació d’estar en un poble marítim de l’època industrial.

SydneyTrip_IMGP1557

SydneyTrip_IMGP1558

Per arribar al pont, cal pujar per tot The Rocks i enfilar-se per unes escales fins a la seva base. Un cop allà, només queda creuar-lo. Si no et pares per mirar les vistes, en 10 minuts ja has arribat a l’altre banda, però és difícil no dirigir la mirada cap al Harbour i l’Opera House i estar-se una estona contemplant el paisatge. Mentre caminem pel pont anem veient les persones que han pagat una morterada de diners per “escalar-lo”, però nosaltres no li vam veure la gràcia i vam preferir estalviar-nos els diners. L’estructura metàl·lica és de color gris mat apagat i contrasta amb les tonalitats blaves i verdes de l’horitzó. La gent es va parant per tot arreu per fer-se fotos amb el mòbil (selfies) amb el condemnat palet (quina estupidesa de moda egocèntrica), venen ganes de treure’ls-hi el pal i enviar-lo pont a baix.

SydneyTrip_IMGP1467

SydneyTrip_IMGP1504

SydneyTrip_IMGP1499

SydneyTrip_IMGP1500

Arribats a l’altre extrem del pont, decidim continuar baixant i anar a fer una cervesa per algun pub, quan recordem que allà a prop hi ha el Luna Park. Aquest és un parc d’atraccions a l’estil del Tibidabo o Montjuic, inaugurat l’any 1935 arran d’aigua i amb una cara gegant que dóna la benvinguda a la gent (encara que de nit i vista per sota dóna grima). Les atraccions no són res de l’altre món, són ja massa velles, semblen de fireta de poble, però tenen un cert encant i transmeten una sensació de nostàlgia d’uns temps que no he viscut mai, però que he vist en pel·lícules. Ens donem una volta i decidim fer una cervesa al bar “cool” del parc, però simplement perquè és l’únic que ven alcohol.

SydneyTrip_IMGP1509

 

SydneyTrip_IMGP1523

 

SydneyTrip_IMGP1520

SydneyTrip_IMGP1524

Un cop descansats, hidratats i després d’haver escoltat durant una bona estona un noi tocant la guitarra tornem cap a l’hotel. Cal preparar el dia de demà, fer-nos el menjar i anar a veure l’ambient nocturn de la ciutat!

SydneyTrip_IMGP1633

SydneyTrip_IMGP1635

SydneyTrip_IMGP1636

Totes les fotografies del nostre viatge a Sydney a Flickr